L’OCDE proposa que les grans empreses digitals, així com les que ofereixen serveis finals, paguin una part dels seus impostos als països on estiguin els seus usuaris, encara que no tinguin presència física en ells.
Aquest és un dels elements més nous de la iniciativa de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) presentada aquest dimecres per a establir unes regles fiscals internacionals més justes i respectuoses de la competència.
El grup de treball constituït a partir de l’encàrrec que li havia donat al març de 2017 el G20 per a buscar una solució de compromís aposta per un dispositiu “unificat” que té en compte els elements comuns de les tres grans alternatives que s’han presentat durant aquest temps.
Aquestes alternatives les han defensat tres blocs de països: un liderat pel Regne Unit i altres europeus; un altre pels Estats Units i la Xina; i el tercer per l’Índia, Colòmbia i altres Estats en desenvolupament.
Davant els desafiaments que planteja una economia digital en la qual moltes empreses fan negoci sense tenir una presència física en un país, per a l’OCDE el fonamental és que els Estats puguin exigir el pagament d’impostos a una companyia des del moment en què aquesta obtingui una determinada quantitat d’ingressos pels seus clients allí, particulars o empreses.
Un altre dels elements abordats és el dels anomenats preus de transferència, és a dir, els valors que els donen internament les empreses als beneficis que es transfereixen entre filials i la casa matriu.
Aquests preus de transferència donen lloc a controvèrsia per l’interès que tenen les companyies a establir els seus beneficis en aquelles jurisdiccions en les quals tindran una menor càrrega fiscal.
Sobre aquesta qüestió, l’OCDE suggereix mantenir essencialment el sistema actual amb alguna correcció que només afecti els grans grups molt rendibles.
Quan el benefici consolidat mundial superi un determinat percentatge -que està pendent de consensuar- i se situï per sobre de la rendibilitat normal, el grup en qüestió haurà d’abonar taxes per aquesta part residual del seu benefici que aniran a parar a una borsa comuna que es distribuirà entre els “països de mercat”.
La distribució entre els territoris en els quals es troben els clients finals es farà en funció de les vendes registrades en cadascun d’ells.
En una primera reacció, el Govern francès va assenyalar que la proposta de l’OCDE “és una base de treball prometedora”, i va manifestar la seva voluntat que la discussió que ara s’obrirà en el G20 doni “la dinàmica política necessària per a aconseguir un acord “d’aquí a 2020”.
L’OCDE considera prematur donar xifres sobre quin seria l’impacte de totes aquestes reformes que posa damunt de la taula perquè hi ha molts paràmetres que no estan definits, i que han de ser objecte d’acords, però assumeix que no trastocarà significativament el panorama impositiu actual.
Sortiran guanyant els anomenats “països de mercat”, on estan el gruix dels consumidors o usuaris de serveis oferts per empreses que no tenen presència física, i això inclou el món en desenvolupament.
Per contra, perdran aquelles jurisdiccions en les quals solen assentar-se les grans multinacionals per a pagar els menors impostos possibles. És a dir, els paradisos fiscals.
Per als autors de la proposta, el seu èxit necessita un mecanisme d’arbitratge de resolució de contenciosos, en particular per a garantir que una empresa no sigui sotmesa a una doble imposició pel mateix benefici.
Insisteixen que s’han esforçat precisament a garantir seguretat jurídica i fiscal, per a això s’ha establert un nexe simple amb l’activitat que una empresa té amb els consumidors finals.
Font: Finanzas.com
